Numero Primo

En matemáticas, particularmente en matemática clásica elemental, un número primo es aquel número natural mayor que uno que admite únicamente dos divisores diferentes: el mismo número y el 1.A diferencia de los números primos, los números compuestos son naturales que pueden factorizarse. En la llamada teoría de números y por otros la aritmética al definir número primo acude a un número entero, antes que a un número natural. En el caso extremo, Chadwick, el estructurador de la axiomática de Peano y de los subsiguientes conjuntos, define un número primo como un número entero a con exactamente cuatro divisores: el número a, su opuesto -a, además 1 y -1.

Curiositat científica

Què pàssaria si un meteorit de 500km de diàmetre, viatjant a uns 20km/segon, xoqués contra la Terra?
Els desperfectes serien fatals. Això acabaria amb tota la existència vital en molt poques hores. Per exemple, un meteorit d'aquestes característiques xoca en mig de l'oceà pacífic, prop de Japó. Aquest, destruiria la litosfera, i formaria un tsunami de roca fosa, i un altre, de centenars de metres d'aigua. Es formarian muntanyes, tan altes com l'Everest, on adalt, hi hauria una inmensa piscina de lava de 400km de diàmetre. Poques hores després, aniria destruïnt continents i països, i en menys de 24h, hi hauria un gran núvol a unes temperatures altísimes rodejant tota la terra. Es secarien tots els oceans i mars en qüestió de hores i tot quedaria destrossat.

Brutal veritat!?

El nombre fi, és un nombre irracional. Es pot representar amb la lletra grega Tau (Τ τ), per ser la primera lletra de l'arrel grega τομή, que significa escurçar, encara que és més comú trobar-representat amb la lletra fil (phi) (Φ, φ). També es representa amb la lletra grega alpha minúscula. Es tracta d'un nombre algebraic irracional (la seva representació decimal no té període) que posseeix moltes propietats interessants i que va ser descobert en l'antiguitat, no com una expressió aritmètica, sinó com relació o proporció entre dos segments d'una recta, és a dir, una construcció geomètrica. Aquesta proporció es troba tant en algunes figures geomètriques com en la naturalesa: en les nervadures de les fulles d'alguns arbres, en el gruix de les branques, a la closca d'un cargol, en els flósculos dels gira-sols, etc. Una de les seves propietats aritmètiques més curioses és que el seu quadrat (Φ2 = 2,61803398874988 ...) i el seu invers (1 / Φ = 0,61803398874988 ...) tenen les mateixes infinites xifres decimals. 

Així mateix, s'atribueix un caràcter estètic als objectes les mesures guarden la proporció àuria. Alguns fins i tot creuen que posseeix una importància mística. Al llarg de la història, s'ha atribuït la seva inclusió en el disseny de diverses obres d'arquitectura i altres arts, encara que alguns d'aquests casos han estat qüestionats pels estudiosos de les matemàtiques i l'art.

El Nombre Pi

Ens trobem amb el nombre π quan dividim la longitud d'una circumferència entre el seu diàmetre. Podem trobar una aproximació amb qualsevol objecte rodó com, per exemple, un pot de conserves. Per dur a terme l'experiment podem utilitzar una llaune d'olives y mesurar-ho. En l'exemple obtenim a la longitud de la circumferència 26'7 cm, i per al diàmetre 8'5 cm.

En dividir la longitud (26'7) entre el diàmetre (8'5) s'obté 3'141176 ... (que està molt a prop del valor teòric). Els objectes rodons (rodes, recipients ...) van ser utilitzats per l'home des de molt antic. En algun moment van haver adonar-se que aquest "tres i una mica" era fonamental per calcular les longituds, àrees i volums dels cossos rodons.    

Els antics egipcis (cap a 1600 a. De C.) ja sabien que existia una relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre; i entre l'àrea del cercle i el diàmetre al quadrat (segurament de forma intuïtiva). En el Papir de Rhind pot llegir-se el següent: "Talla 1/9 del diàmetre i construeix un quadrat sobre la longitud restant. Aquest quadrat té la mateixa àrea que el cercle". És a dir, l'àrea del cercle (cridem-A) és igual a 8/9 del diàmetre al quadrat (d = 2r), A = d2 * 64/81 = 4r2 * 64/81 = r2 * 256/81. Això equival a dir que assignaven a π el valor 256/81, aproximadament 3'16.

El Cervell

El cervell humà és el motor o ordinador central del SNC , és una estructura complexa situada dins del crani que controla totes les activitats del cos humà. Des de la digestió , respiració i els batecs del cor fins als pensaments més complexos com el fet de caminar i moure els braços , també comntrola el comportament molt , elpensamiento , els processos fisiològics i el que el cos humà pot fer
Aquest està compost per una massa de teixit gris, pesa 1.3 i aquesta compost aprox per milers de neurones.

Un òrgan essencial i al.lucinant veritat!?

Albert Einstein

Albert Enstein, va ser un físic alemany nacionalitzat nord-americà, premiat amb un Nobel, famós per ser l'autor de les teories general i restringida de la relativitat i per les seves hipòtesis sobre la naturalesa corpuscular de la llum. És probablement el científic més conegut del segle XX. Va néixer el 14 de març de 1879 a Ulm, Württemberg, Alemanya i va passar la seva joventut a Munic, on la seva família posseïa un petit taller de màquines elèctriques. Ja des de molt jove mostrava una curiositat excepcional per la natura i una capacitat notable per entendre els conceptes matemàtics més complexos. Als dotze anys ja coneixia la geometria d'Euclides. A l'edat de 15 anys, quan la seva família es va traslladar a Milà, Itàlia, a causa de successius fracassos en els negocis, Einstein va abandonar l'escola. Va passar un any amb els seus pares a Milà i va viatjar a Suïssa, on va acabar els estudis secundaris, i va ingressar a l'Institut Politècnic Nacional de Zurich. Durant dos anys Einstein va treballar donant classes particulars i de professor suplent. En 1902 va aconseguir un treball estable com a examinador a l'Oficina Suïssa de Patents a Berna.




Aquesta, és una petita part de la bibliografia de Enstein, un físic molt conegut. Què os sembla a vosaltres?

Fluid No Newtonià

Un fluid newtonià és una substància homogènia que es deforma contínuament en el temps davant l'aplicació d'una sol·licitació o tensió , independentment de la magnitud d'aquesta. En altres paraules , és una substància que a causa de la seva poca cohesió intermolecular , no té forma pròpia i adopta la forma del recipient que el conté. Els líquids són fluids. Un fluid no newtonià és aquell que la viscositat, varia amb el gradient de tensió que se li aplica , és a dir , es deforma en la direcció de la força aplicada . Com a resultat , un fluid no newtonià no té un valor de viscositat definit i constant , a diferència d'un fluid newtonià .

Què os sembla?!

Pierre de Fermat

Va néixer el 17 agost 1601 a Beaumont-de-Lomagne. Va cursar estudis de Dret a les Universitats de Tolosa, Bordeus i Orleans, on es va graduar en 1631. Va treballar al parlament de Tolosa, del que va ser conseller (1634). En 1638 va ser membre del Tribunal Criminal i només es va dedicar a les matemàtiques en el seu temps lliure. En 1636 va proposar un sistema de geometria analítica similar a un de René Descartes. Se li atribueix la creació de la Geometria analítica (aplicació de l'àlgebra simbòlica a la geometria) qui va escriure sobre aquests temes abans que Descartes hagués publicat la seva obra sobre el tema perdent la prioritat. El seu treball es basava en una reconstrucció de la feina d'Apol·loni utilitzat en l'àlgebra de Viète. Va sostenir haver descobert una prova però que no hi havia a la pàgina suficient marge per donar-la. Nombrosos matemàtics han intentat, sense èxit provar aquest teorema, el qual enuncia que donada l'equació: X + Yn = Zn No és possible satisfer-la per a valors sencers de x i y, quan n>2. Com aquest molt dels teoremes de Fermat concerneixen a nombres sencers o fraccions.

Li-Fi

Li-Fi, de l'anglès, Light Fidelity, és un sistema de comunicació amb llum visible 5G, que utilitza llum LED per transferir informació a alta velocitat. És una forma similar al Wi-Fi. El Li-Fi, permet per exemple encendre simplement el llum per conectar-se a internet. Transmet informació de manera molt més ràpida amb comparació amb el Wi-Fi. No es satura per la connexió de molts aparells a la mateixa red i la seva repercussió a la salut humana és més lleugera.

Una gran notícia científica en el món tecnològic. Ens sembla una manera molt bona per transmetre informació, perquè no és tan dolenta en la repercussió humana com el Wi-Fi, no es satura...

Què os sembla?

Herón de Alejandría

El seu assoliment més destacat en el camp de la geometria és l'anomenada fórmula d'Heró , en la qual s'estableix la relació entre l'àrea d'un triangle i la longitud dels seus costats :

« En un triangle de costats a, b, c, i semiperímetre s = ( a + b + c ) / 2, la seva àrea és igual a l'arrel quadrada de s ( sa ) ( sb) ( sc ) . »

Vídeo científic

Aquest, és un vídeo molt interessant, però perquè es produeix aquest fenòmen?
Això es produeix degut a un procés químic anomenat super fusió. Refredem un líquid per sota de la seva temperatura de congelació sense que passi a sòlid. Al donar-li un cop a la ampolla, es congela, ja que hi ha unes partícules d'aigua fines a la part superior, que van augmentant exponencialment al fer això.

Alucinant veritat?!

La Corona Dorada d'Arquimedes

Una de les anècdotes més conegudes sobre Arquimedes explica com va inventar un mètode per determinar el volum d'un objecte amb una forma irregular. D'acord amb Vitruvi, Hieró II va ordenar la fabricació d'una nova corona amb forma de corona triomfal, i li va demanar a Arquimedes determinar si la corona estava feta només d'or o si, per contra, un orfebre deshonest li havia agregat plata en la seva realización.25 Arquimedes havia de resoldre el problema sense danyar la corona, així que no podia fondre-la i convertir-la en un cos regular per calcular la seva massa i volum, a partir d'aquí, la seva densitat. Mentre prenia un bany, va notar que el nivell d'aigua pujava a la banyera quan entrava, i així es va adonar que aquest efecte podria ser usat per determinar el volum de la corona. A causa de que l'aigua no es pot comprimir, 26 la corona, en ser submergida, desplaçaria una quantitat d'aigua igual al seu propi volum. En dividir el pes de la corona pel volum d'aigua desplaçada es podria obtenir la densitat de la corona. La densitat de la corona seria menor que la densitat de l'or si altres metalls menys densos li haguessin estat afegits.

Equació

Una equació, és una igualtat matemàtica entre dos expressions algebràiques, anomenades membres, en las que aparèixen elements coneguts, o incògnites, relacionades entre operacions matemàtiques. Els valors coneguts, poden ser coeficients, números o constants. Les incògnites, representades generalment per lletres, constitueixen els valors que es volen trobar.


En les equacions hi ha diferents graus. Cada un, és indicat per l'exponent més gran de les bases en la equació

Daniel Tammet

Ara fa 10 anys, Daniel Tammet, que va nèixer a Londres el 1979, es va enfrontar a un dels reptes més difícils.  Havia de recitar 22.000 decimals del número Pi, i ho va fer en poc més de 5 hores. De petit, ell, relacionava els números amb estats emocionals o lletres. Ha escrit bastants llibres i ha guanyat alguns premis. Alucinant!

Paradojas con las Matemáticas.

H. Poincaré (1854-1912):

 ''¿Cómo es que hay tantos espíritus que se niegan a comprender las matemáticas? ¿ No hay en ello         algo de paradójico? Si la matemática se sustenta sobre principios sencillos y un razonamiento             lógico que apela el sentido común ¿por qué la mayoría la encuentra oscura?''

G. Polya (1887-1985):
 
   ''Las matemáticas presentadas a la manera euclidiana aparecen como una ciencia sistemática,               deductiva; pero las matemáticas en vía de formación aparecen como una ciencia experimental,             inductiva''

P. J. Davis 1923:

    ''Es paradójico que, mientras la matemática tiene la reputación de ser una de las materias que no          tolera las contradicciones, en realidad posee una prolongada historia de coexistencia exitosa con         las contradicciones''

Polinomis

Un polinomi és una expressió algebraica que està formada per la suma de diversos monomis. En el polinomi, podem distingir diferents parts. Que són les següents:

Coeficient: Factor constant que multiplica un determinat objecte.

Grau o exponent: Número o expressió algebraica que està situada a a part superior dreta d'un altre número, i indica el número de vegades que es multiplica aquest número per si mateix 

Variable: Incògnita del polinomi, que es situa a la dreta del coeficient.

Curiosidades Matemáticas

Curiosidades matemáticas

La geometría (medición de tierra) se inició, como ciencia, en el antiguo Egipto y en Babilonia por la necesidad de realizar mediciones terrestres
Los matemáticos de la India, en el siglo VII, usaban los números negativos para indicar deudas.





Las dos rayas = que indican igualdad las empezó a utilizar un matemático inglés llamado Robert Recorde, eligió ese signo porque “dos cosas no pueden ser más iguales que dos rectas paralelas”

La multiplicación era considerada muy difícil y, hasta el siglo XVI, solo se enseñaba en las universidades.

El teorema de Pitágoras ha merecido la atención de muchos matemáticos, especialmente de la antigüedad. Actualmente están registradas unas 370 demostraciones de este teorema
Hasta fines del siglo XVIII, los números negativos no fueron aceptados universalmente.



La palabra cero deriva probablemente de “zephirum”, forma latinizada del árabe “sifr” que es, a su vez, una traducción de la palabra hindú “sunya” que significa vacío o nada.

Un joc de matemàtiques per pensar ràpid

Extreme Maths | juegos Flash con Games68.com

Funció Bijectiva

En matemàtiques, una funció bijectiva, és una funció f d'un conjunt X, a un conjunt Y (f:X->Y) 

amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X, per tant f(x) = y

Georg Cantor biografia

Georg Ferdinand Ludwing Philipp Cantor va ser un matemàtic i filòsof rus, que va fundar la teoria dels conjunts moderna. Aquest, va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, i va establir diferents conjunts (conjunt infinit, conjunt ben ordenat), i va demostrar que els conjunts dels nombres reals, és més gran que el conjunt dels nombres naturals, encara que tots dos, siguin infinits. D'aquí surten els diferents tipus d'infinits. El teorema de Cantor, es basa en que hi ha un infinit més gran, per tant, hi ha infinitat d'infinits. Tambvé, va definir els conceptes de nombre ordinal i cardinal.

El treball Cantor, va ser una contribució molt important dins del camp de les matemàtiques, i és d'un gran interés filosòfic. Aquest treball, va trobar resistència per part d'alguns matemàtics contemporanis. També va patir moltes depressions al llarg de tota la seva vida, que possiblement, eren manifestacions d'un transtorn bipolar.

El Número 13

1. TRISCAIDECAFOBIA


Si ver el número trece te provoca malestar, nunca compras lotería con esta terminación, si te dan un asiento con ese número haces lo posible por cambiarte, o este año lo vas a pasar encerrado en casa… es posible que padezcas triscaidefobia, o miedo extremo e irracional al número 13. Pero tranquilo, no estás solo, en esta lista intentaremos explicar el origen de tu fobia y verás lo generalizada que está.
2. LA ÚLTIMA CENA


La explicación más extendida sobre la mala fama del 13 tiene su origen en el número de invitados a la última cena de Jesucristo, que ya sabemos como acabó. Judas, el invitado número 13 vende a Jesús por una bolsa de monedas desencadenando los acontecimientos que acabarán con su crucifixión. La traición de Judas se asocia al 13 convirtiéndolo en un número maldito, pero parece ser, como en tantos otros casos, que esta explicación cristiana viene a sustituir un rechazo muy anterior a este número.
3. MITOLOGÍA NÓRDICA


Ya en la mitología nórdica de la era precristiana, Loki el Dios timador de las mentiras y el engaño, es la deidad número 13. Además se coló en una cena en el Valhalla en la que estaban otros doce dioses, con lo que el número de asistentes llegó a trece. La cena acabó con fatídicas consecuencias ya que se produjo una pelea para expulsarle en la que murió Balder, el favorito de los dioses. Otra cena de 13 con triste final.
4. MESOPOTAMIA


Se especula también con que el rechazo al 13 pueda ser muy anterior, ya que se dice que en el código de Hammurabi, que contiene 282 leyes, se saltan la número 13.

Esto no es cierto, ya que la ley número 13 dice lo siguiente:

“ Si este hombre no tiene sus testigos cerca, los jueces fijarán un plazo de hasta 6 meses; si al sexto mes no ha traído sus testigos, es culpable y sufrirá el castigo de este proceso.”

No tan famosa como el ojo por ojo, pero interesante plazo para aportar testigos a un juicio. Lo tenéis completo aquí. (http://es.wikisource.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Hammurabi)
5. TAROT


Lo que si es innegable es que en el tarot, el arcano número XIII es la muerte. Depende de las interpretaciones no tiene porqué ser siempre negativo, puede significar también cambio, fin de un ciclo… Pero vamos, muy buen presagio no es y no hace sino reforzar la carga maligna del ya de por si denostado número.
6. CÁBALA


Está muy extendido que la tradición cabalística también considera el 13 como número maldito, ya que son 13 los espíritus malignos que se describen. Comprobando esta afirmación me he encontrado con otra asociación mucho más alegre, en la que el valor trece relaciona las palabras AHAVAH (amor) con EHAD (uno), por su idéntico valor (13).

Y lo que es más, sumando UNO + AMOR, obtenemos el número 26, el del nombre de Dios, YAHWEH. Si es divino no puede ser maldito, así que esta connotación es mucho más positiva, pero corresponde a la gematría (línea de estudio que unifica palabras según su valor resultante). Otras interpretaciones cogen la primera y la ultima letra, hacen anagramas con las palabras… para gustos. En fin, esto no es más que una simplificación extrema de un sistema complicadísimo que ni la astrofísica, si os lanzáis a investigar sobre esto, ya me contaréis.
7. APOCALIPSIS


Aunque el número maldito del Apocalipsis es explícitamente el 666 (¡hola también a los hexakosioihexekontahexafobos!), el 13 también se lleva su parte ya que es en este capítulo en el que se describe la venida del anticristo.
8. WAGNER


Una curiosidad relacionada con el trece es la vida del compositor Richard Wagner, que estuvo marcada por la sombra del 13, y no tuvo precisamente mala suerte. Nació en 1813, su nombre y apellido tienen 13 letras (en alemán, la “ch“ equivale a dos letras) y los números de su año de nacimiento suman 13. Fue desterrado 13 años. Completó 13 óperas. Vivió en Bayeuth en una casa que fue abierta un 13 de agosto y que abandonó un 13 de septiembre. Por supuesto falleció también a la sombra del 13, un 13 de febrero de 1883.
9. TEMPLARIOS


A los que si les trajo mala suerte el 13 del 1307 fue a los templarios, ya que en esta fecha el rey de Francia ordenó su arresto y ejecución acusándolos de herejía en un proceso que acabaría con la orden del Temple en toda Europa. Los oscuros acontecimientos, el arraigo de la orden y el misticismo asociado a ellos no hacen sino acrecentar la leyenda negra del 13.
10. APOLO 13


La famosa misión Apolo 13 desafió a la superstición bautizándose con este número, y sufrieron innumerables incidentes que hicieron que el desenlace fuera crítico: energía limitada, pérdida de calor en la cabina, falta de agua potable y la crítica necesidad de reparar el sistema de extracción de dióxido de carbono. A pesar de todo esto, la fatalidad fue únicamente que no consiguieron alunizar y algunos momentos de tensión, pero toda la tripulación regresó a salvo a tierra. Así que ¿mala suerte o increíble buena suerte?
11. ¿MARTES 13 O VIERNES 13?


Si ya el número 13 es mala señal, que sea martes y 13 sólo lo puede empeorar. Esto es así en la tradición latina (“el martes ni te cases ni te embarques”), en la que el origen de la maldad del martes está relacionado con el dios romano Marte, dios de la guerra que trae la muerte.

Sin embargo, los anglosajones consideran maldito el viernes 13, ya que el viernes fue el día en el que Cristo fue crucificado. La saga americana de películas de terror “Viernes 13” ha reforzado y generalizado esta asociación.
12. DEL DOCE AL CATORCE


Por los motivos que sean, es claro que el 13 tiene algo, sea esto malo o especial, y son muchos los que para prevenir la maldición del 13 lo evitan. Así en Madrid no hay línea 13 de autobús, en la mayoría de los aviones (en los de Iberia entre otros) no existe la fila 13, nadie lleva el número 13 en las competiciones de fórmula 1, la treceava edición española de Gran Hermano se llamó “Doce más uno”, muchos hoteles se saltan el piso 13 en su numeración… Incontables ejemplos de una superstición en la que igual no se cree, pero por si acaso se evita.


La 13 noticia sobre este número, y en este caso buena, es que es el número usado por don Francisco Ibáñez para el Rue del Percebe.


Fet per Javier Batista Sumasi

Planilàndia

El llibre Planilàndia, parla sobre un món bidimensional, que s'anomena Planilàndia. El que narra aquesta història, és un quadrat, que ens guia a través d'algunes implicacions de la seva vida en dues dimensions. Aquest, té un somni, el qual és visitar un món unidimensional, anomenat Linialàndia, i vol convèncer al rei de Linialàndia, dient-li que existeix una segona dimensió. El narrador principal, aleshores, rep la visita d'una esfera tridimensional, la qual no por comprendre fins que no vue amb els seus propis ulls aquest món. Quadrat, vol ensenyar als altres a tenir més aspiracions, i així tenir més coneixement.

Un llibre, que sembla una tonteria, però transmet molt de coneixement al lector. Hi ha molts vídeos a YouTube, que expliquen coses sobre aquest.

Fet per: Karim Amirouche

El Polinomio de Shaw-Basho.

Veamos que valores toma para x=0, 1, 2 etc:

Para x=0 , toma el valor 4

Para x=1, toma el valor 12,

Si continuamos obtenemos la secuencia:

4, 12, 35, 89, 213, 511, 1194, 2622, 5346, 10150, 18093, …

De momento no hay nada raro, pero veamos que pasa cuando obtenemos la secuencia que resulta de restar a cada número el anterior:

8, 23, 54, 124, 298, 683, 1428, 2624, 4804, 7943, …

Esto es otra secuencia aparentemente sin ningún significado especial. ¿Pero que pasa si seguimos obteniendo secuencias de la misma manera que antes?

Realizamos la operación y restamos a cada número el anterior, y obtenemos las siguientes secuencias. Como veréis, llegamos a un punto en el que todos los números son 0. Curioso


SECUENCIA número 1: 4, 12, 35, 89, 213, 511, 1194, 2622, 5346, 10150, 18093…

SECUENCIA número 2: 8, 23, 54, 124, 298, 683, 1428, 2624, 4804, 7943, 12458…

SECUENCIA número 3: 15, 31, 70, 174, 385, 745, 1296, 2080, 3139, 4515, 6250…

SECUENCIA número 4: 16, 39, 104, 211, 360, 551, 784, 1059, 1376, 1735…

SECUENCIA número 5: 23, 65, 107, 149, 191, 233, 275, 317, 359…

SECUENCIA número 6: 42, 42, 42, 42, 42, 42, 42, 42, 42, 42…

SECUENCIA número 7: 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0…

SECUENCIA número 8: 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0…

SECUENCIA número 9: 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0…

SECUENCIA número 10: 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0…


Bien, por lo tanto sólo existen 6 secuencias no nulas, es decir, cuyos valores no son ceros. Si os fijais bien en los primeros números de estas secuencias, estos números son:


4, 8, 15, 16, 23, 42

¿No es increíble?

Fet per Javier Batista Sumasi

Número 0

Recorda la teva infantesa . Et van ensenyar que l'1 era el primer del " alfabet numèric " , dels números de comptar 1,2,3,4,5 ... Anys més tard vas poder comptar el nombre de taronges que hi havia en una caixa quan no veies cap. La història del zero no és senzilla. Sembla una tonteria però els antics grecs i romans , cèlebres enginyers , no van aconseguir donar un nom a " no-res " . Ells no comptaven " res" . Els grecs que van desenvolupar la lògica i la geometria , mai van introduir el símbol del zero.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Cardinals Infinit Cantor

Georg Cantor

Álef 0

És el més petit i el més simple, està format per l'infinit dels nombres naturals.

Álef 1

És el succesor de l'àlef 0, aquest està format pel conjunt dels nombres reals.

Fet per Mahmoud Mostafa

Número 0 curiositats

Aquest és el símbol que els maies feien servir per al zero. Es tracta del primer ús documentat del zero a Amèrica. Any 36 a.C. Més tard l'astrònom Ptolomeu , influenciat pels babilonis , va utilitzar un símbol semblant al nostre modern 0 com a marcador de posició en el seu sistema numèric. Una cosa comparable a la introducció de la "coma " en el llenguatge. Ara ja podien distingir entre el 75 i el 705 . Els maies i els babilonis utilitzaven el zero per marcar un numeral absent.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Quant és 0 entre 0?

Per contestar a aquesta pregunta penserem en:

A/B=C aixó també és A=B*C

Llavors, si nosaltres posem que A y B són 0, a la primera equació dóna C

0/0=C

Y si a la segona equació podem observar que C seria qualsevol nombre, ja que qualsevol nombre per 0 dóna 0.

0=0*C

Fet per Mahmoud Mostafa

Triangle de Tartaglia

A més el triangle de tartaglia, és un triangle molt interessant. En aquest cas, per exemple, podem observar que la primera fila horitzontal, la segona, la tercera... i així successivament, és el quadrat de la suma, el cub... aquest exponent, depen de la fila  horitzontal. Per exemple, si és la segona fila, seria el quadrat de la suma.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

El triangle de tartaglia, és un triangle molt interessant, de números enters, infinit i simètric. Es comença amb un 1 en la primera fila, i en les files seguents, es van posant números de forma que cada un d'aquests, sigui la suma de dos números que té damunt. Es suposa, que en els llocs fora del triangle, hi ha zeros, de forma que les vores del triangle estan formades per uns. Aquí només es veu una part del triangle.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Llei de Murphy

"Qualsevol cosa que pugui anar malament, anirá malament". Aquest és el lema de la llei de Murphy. Aquesta es basa en la superstició. Si alguna cosa té probabilitats d'anar malament, ho fará.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Volum de la Pizza

Si una pizza té com a radi Z i la altura és A...

Radi=Z
Altura=A

La equació sería: Pi*Radi*Radi*Altura= Pi*Z*Z*A

Com són les equacions cubiques graficament

Així és com es poden veure graficament les equeacions cubiques, es a dir de 3r grau.

Fet per Mahmoud Mostafa

Divisió de Polinomis sense Ruffini

Avui, os ensenyarem la divisió de polinomis, sense utlitzar el mètode de Ruffini, del que hem parlat anteriorment. Per poder utilitzar aquest mètode, hem de seguir diferents passos. Primerament, hem de posar el polinomi com a divident, i dividir-lo entre el divisor. Volem eliminar el 8x^3, per tenir una equació de segon grau, amb la qual poguem trobar la solució amb els mètodes ja apresos. 

Busquem un número que multiplicat per 2x^2, en aquest cas, sigui 8x^3. Aquest número, és 4x, però hem de tenir en compte que aquest, també s'ha de multiplicar per els altres números del divisor.

Seguidament, eliminem el 8x^3, i fem això consecutivament, fins a dividir-la.

Fet per: Karim Amirouche

LA LÁPIDA DE DIOFANTO

Diofanto fue un matemático Griego, considerado el padre del álgebra. Nacido en Alejandría, se conoce poco de su vida, salvo la edad de su muerte gracias a este epitafio redactado en forma de problema y conservado en la antología griega.

¡Caminante! Aquí fueron sepultados los restos de Diofanto. Y los números pueden mostrar ¡oh, milagro! cuán larga fue su vida, cuya sexta parte constituyó su hermosa infancia.
Había transcurrido además una duodécima parte de su vida, cuando de vello cubrióse su barbilla. Y la séptima parte de su existencia transcurrió en un matrimonio estéril.
Pasó un quinquenio más y le hizo dichoso el nacimiento de su precioso primogénito, quien entregó su cuerpo, su hermosa existencia, que duró tan sólo la mitad de la de su padre en la tierra.
Y con profunda pena descendió a la sepultura, habiendo sobrevivido cuatro años a su querido hijo.

Se trata de averiguar cuántos años vivió Diofanto, a qué edad se casó, cuándo tuvo su primer hijo y a qué edad lo perdió.

Fet per Javier Batista

Arrels i Potències

Petit resum del tema arrels i potències. Espero que os serverixi.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Mètode de Ruffini

El mètode de Ruffini, és un mètode molt eficaç sobre la divisió dels polinomis. Per poder seguir aquest mètode, hem de seguir diferents pasos.

Primerament, fem una ''creu'' com la de la fotografia. En la part esquerra, posem el coeficient (x+2) i el canviem de signe. Una vegada fet això, posem tots els termes sense la seva incògnita (coeficients).

El primer terme que posem, el baixem a la fila inferior, i multipliquem en forma de ''creu'' i sumem, així continuadament.

Per exemple, (-2x6=12) Aquest 12, el posem a la segona fila horitzontal, i en aquest cas, el sumem amb el -8. Aquest procés es repeteix. Finalment, si la última fila vertical, al sumar, dona 0, el polinomi és exacte, però si el resultat és un altre nombre que no sigui 0, el polinomi no és exacte.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Parts dels Polinomis

Aquí, os deixem una fotografia, on es veuen clarament les diferents parts dels polinomis.

Esperem que os sigui d'ajuda.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Stephen Wiltshire

Aquest home, anomenat Stephen Wiltshire, o també conegut com a càmara vivent, és un home bastant especial. Té la capacitat de dibuixar una ciutat amb tot detall, només passant amb helicòpter unes quantes vegades previament. 

Alucinant veritat! Que os sembla?

Fet per: Karim Amirouche Meziti

El Triángulo de Pascal y sus curiosidades.

Una de las pautas de números más interesantes el es triángulo de Pascal (llamado así en honor de Blaise Pascal, un famoso matemático y filósofo francés).

Para construir el triángulo, empieza con "1" arriba, y pon números debajo formando un triángulo.

Cada número es la suma de los dos números que tiene encima, menos los extremos, que son siempre "1".

Si usas distintos colores para los números pares e impares, obtienes un patrón igual al del triángulo de Sierpinski.

Sumas horizontales

¡Es increíble!Se dobla cada vez (son las potencias de 2)

Fet per: Javier Batista Sumasi

Racionalització

La racionalització

Per poder racionalitxar, hem de seguir diferents passos. Primerament, hem de multiplicar els nombres del denominador, per ell mateix canviant el seu signe. Al numerador, hem de multiplicar el numerador pel denominador amb el signe ja canviat, com a l'expemple. Finalment, multipliquem.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Els Nombres Reals

Avui os hem preparat un nou video sobre els nombres reals. Esperem que os agradi!

Aprofitem per dir-vos que tenim un nou canal de Youtube.

Canal de Youtube: https://www.youtube.com/channel/UC-Zaagf7ssdp2LHoUpEs9uQ

Fet per Karim Amirouche i Mahmoud Mostafa

Arrels

Avui os ensenyem com poder extreure arrels del radical.

Per poder fer això, hem de seguir diferents pasos.

Primerament, hem de descomposar el número dins de l'arrel, en aquest cas 200. Després, mirem si l'exponent de la base, és més gran o igual que l'índex. Si es igual, el número surt exacte, però si es més gran, surt una part i una altra es queda dins de l'arrel. En aquest cas seria així

2x5/2

PD: el signe ''/'' és l'arrel.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Multiplicar amb barres

 Avui, os portem un mètode bastant curios, de com multiplicar sense calculadora.
Que os sembla?

                                                                                                 Fet per Karim Amoirouche i Mahmoud Mostafa

Els Nombres Real

Els nombres reals

En matemàtiques, el conjunt de nombres real, inclou tant el números racionals (positius, negatius i zero), com als números irracionals.

Nombres naturals: Aquest grup només inclou els nombres positius. (N)

Nombres enters: Aquest grup inclou nombres positius, negatius i zero.(Z)

Nombres racionals: Aquest grup inclou els nombres que es poden expresar com una fracció. (Q)

Nombres irracionals: Aquest grup inclou nombres amb decimals infinits, sense cap periode de repetició. (I)

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Fantàstiques il.lusions òptiques

A continuació, os plantegem un vídeo sobre diferents il.lusions òptiques que hem trobat. Ens sembla molt interessant, i a vosaltres, que os sembla?

Escrit per: Mahmoud Mostafa

De quin color veus el vestit?

El tema plantejat a continuació, va ser un tema molt parlat durant una llarga temporada arreu del món. Diferents persones, sense cap problema de diferenciació dels colors, veuen aquest vestit de diferents colors. Però això perquè passa? És una il.lusió òptica?

La diferència està, en com el nostre cervell interpreta contextualment la informació. Com que la llum captada per l'ull , el cervell ha d'assignar el color correctament a la fotografia, i per això, intenta aplicar uns filtres que corregeixin la imatge fotogràfica per acostar el màxim possible a la real. Per exemple , si veiem una foto la qual, està il.luminada per una llum vermella, i hi ha un fons blanc, el nostre cervell, ha de
compensar aquest excés de vermell.

Fet per: Karim Amirouche Meziti

Presentació Gr8Maths4All

Aquest és un nou blog create per alumnes de 4rt de la Eso, estudiant en Barcelona. Hi haurà diferents temes per tractar en aquest blog. Notícies científiques, il.lusions òptiques, astronomia, temari matemàtic, vídeos, resolució de problemes plantejats per altres persones...


Esperem que os agradi!