Numero Primo

En matemáticas, particularmente en matemática clásica elemental, un número primo es aquel número natural mayor que uno que admite únicamente dos divisores diferentes: el mismo número y el 1.A diferencia de los números primos, los números compuestos son naturales que pueden factorizarse. En la llamada teoría de números y por otros la aritmética al definir número primo acude a un número entero, antes que a un número natural. En el caso extremo, Chadwick, el estructurador de la axiomática de Peano y de los subsiguientes conjuntos, define un número primo como un número entero a con exactamente cuatro divisores: el número a, su opuesto -a, además 1 y -1.

Curiositat científica

Què pàssaria si un meteorit de 500km de diàmetre, viatjant a uns 20km/segon, xoqués contra la Terra?
Els desperfectes serien fatals. Això acabaria amb tota la existència vital en molt poques hores. Per exemple, un meteorit d'aquestes característiques xoca en mig de l'oceà pacífic, prop de Japó. Aquest, destruiria la litosfera, i formaria un tsunami de roca fosa, i un altre, de centenars de metres d'aigua. Es formarian muntanyes, tan altes com l'Everest, on adalt, hi hauria una inmensa piscina de lava de 400km de diàmetre. Poques hores després, aniria destruïnt continents i països, i en menys de 24h, hi hauria un gran núvol a unes temperatures altísimes rodejant tota la terra. Es secarien tots els oceans i mars en qüestió de hores i tot quedaria destrossat.

Brutal veritat!?

El nombre fi, és un nombre irracional. Es pot representar amb la lletra grega Tau (Τ τ), per ser la primera lletra de l'arrel grega τομή, que significa escurçar, encara que és més comú trobar-representat amb la lletra fil (phi) (Φ, φ). També es representa amb la lletra grega alpha minúscula. Es tracta d'un nombre algebraic irracional (la seva representació decimal no té període) que posseeix moltes propietats interessants i que va ser descobert en l'antiguitat, no com una expressió aritmètica, sinó com relació o proporció entre dos segments d'una recta, és a dir, una construcció geomètrica. Aquesta proporció es troba tant en algunes figures geomètriques com en la naturalesa: en les nervadures de les fulles d'alguns arbres, en el gruix de les branques, a la closca d'un cargol, en els flósculos dels gira-sols, etc. Una de les seves propietats aritmètiques més curioses és que el seu quadrat (Φ2 = 2,61803398874988 ...) i el seu invers (1 / Φ = 0,61803398874988 ...) tenen les mateixes infinites xifres decimals. 

Així mateix, s'atribueix un caràcter estètic als objectes les mesures guarden la proporció àuria. Alguns fins i tot creuen que posseeix una importància mística. Al llarg de la història, s'ha atribuït la seva inclusió en el disseny de diverses obres d'arquitectura i altres arts, encara que alguns d'aquests casos han estat qüestionats pels estudiosos de les matemàtiques i l'art.

El Nombre Pi

Ens trobem amb el nombre π quan dividim la longitud d'una circumferència entre el seu diàmetre. Podem trobar una aproximació amb qualsevol objecte rodó com, per exemple, un pot de conserves. Per dur a terme l'experiment podem utilitzar una llaune d'olives y mesurar-ho. En l'exemple obtenim a la longitud de la circumferència 26'7 cm, i per al diàmetre 8'5 cm.

En dividir la longitud (26'7) entre el diàmetre (8'5) s'obté 3'141176 ... (que està molt a prop del valor teòric). Els objectes rodons (rodes, recipients ...) van ser utilitzats per l'home des de molt antic. En algun moment van haver adonar-se que aquest "tres i una mica" era fonamental per calcular les longituds, àrees i volums dels cossos rodons.    

Els antics egipcis (cap a 1600 a. De C.) ja sabien que existia una relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre; i entre l'àrea del cercle i el diàmetre al quadrat (segurament de forma intuïtiva). En el Papir de Rhind pot llegir-se el següent: "Talla 1/9 del diàmetre i construeix un quadrat sobre la longitud restant. Aquest quadrat té la mateixa àrea que el cercle". És a dir, l'àrea del cercle (cridem-A) és igual a 8/9 del diàmetre al quadrat (d = 2r), A = d2 * 64/81 = 4r2 * 64/81 = r2 * 256/81. Això equival a dir que assignaven a π el valor 256/81, aproximadament 3'16.

El Cervell

El cervell humà és el motor o ordinador central del SNC , és una estructura complexa situada dins del crani que controla totes les activitats del cos humà. Des de la digestió , respiració i els batecs del cor fins als pensaments més complexos com el fet de caminar i moure els braços , també comntrola el comportament molt , elpensamiento , els processos fisiològics i el que el cos humà pot fer
Aquest està compost per una massa de teixit gris, pesa 1.3 i aquesta compost aprox per milers de neurones.

Un òrgan essencial i al.lucinant veritat!?

Albert Einstein

Albert Enstein, va ser un físic alemany nacionalitzat nord-americà, premiat amb un Nobel, famós per ser l'autor de les teories general i restringida de la relativitat i per les seves hipòtesis sobre la naturalesa corpuscular de la llum. És probablement el científic més conegut del segle XX. Va néixer el 14 de març de 1879 a Ulm, Württemberg, Alemanya i va passar la seva joventut a Munic, on la seva família posseïa un petit taller de màquines elèctriques. Ja des de molt jove mostrava una curiositat excepcional per la natura i una capacitat notable per entendre els conceptes matemàtics més complexos. Als dotze anys ja coneixia la geometria d'Euclides. A l'edat de 15 anys, quan la seva família es va traslladar a Milà, Itàlia, a causa de successius fracassos en els negocis, Einstein va abandonar l'escola. Va passar un any amb els seus pares a Milà i va viatjar a Suïssa, on va acabar els estudis secundaris, i va ingressar a l'Institut Politècnic Nacional de Zurich. Durant dos anys Einstein va treballar donant classes particulars i de professor suplent. En 1902 va aconseguir un treball estable com a examinador a l'Oficina Suïssa de Patents a Berna.




Aquesta, és una petita part de la bibliografia de Enstein, un físic molt conegut. Què os sembla a vosaltres?

Fluid No Newtonià

Un fluid newtonià és una substància homogènia que es deforma contínuament en el temps davant l'aplicació d'una sol·licitació o tensió , independentment de la magnitud d'aquesta. En altres paraules , és una substància que a causa de la seva poca cohesió intermolecular , no té forma pròpia i adopta la forma del recipient que el conté. Els líquids són fluids. Un fluid no newtonià és aquell que la viscositat, varia amb el gradient de tensió que se li aplica , és a dir , es deforma en la direcció de la força aplicada . Com a resultat , un fluid no newtonià no té un valor de viscositat definit i constant , a diferència d'un fluid newtonià .

Què os sembla?!

Pierre de Fermat

Va néixer el 17 agost 1601 a Beaumont-de-Lomagne. Va cursar estudis de Dret a les Universitats de Tolosa, Bordeus i Orleans, on es va graduar en 1631. Va treballar al parlament de Tolosa, del que va ser conseller (1634). En 1638 va ser membre del Tribunal Criminal i només es va dedicar a les matemàtiques en el seu temps lliure. En 1636 va proposar un sistema de geometria analítica similar a un de René Descartes. Se li atribueix la creació de la Geometria analítica (aplicació de l'àlgebra simbòlica a la geometria) qui va escriure sobre aquests temes abans que Descartes hagués publicat la seva obra sobre el tema perdent la prioritat. El seu treball es basava en una reconstrucció de la feina d'Apol·loni utilitzat en l'àlgebra de Viète. Va sostenir haver descobert una prova però que no hi havia a la pàgina suficient marge per donar-la. Nombrosos matemàtics han intentat, sense èxit provar aquest teorema, el qual enuncia que donada l'equació: X + Yn = Zn No és possible satisfer-la per a valors sencers de x i y, quan n>2. Com aquest molt dels teoremes de Fermat concerneixen a nombres sencers o fraccions.

Li-Fi

Li-Fi, de l'anglès, Light Fidelity, és un sistema de comunicació amb llum visible 5G, que utilitza llum LED per transferir informació a alta velocitat. És una forma similar al Wi-Fi. El Li-Fi, permet per exemple encendre simplement el llum per conectar-se a internet. Transmet informació de manera molt més ràpida amb comparació amb el Wi-Fi. No es satura per la connexió de molts aparells a la mateixa red i la seva repercussió a la salut humana és més lleugera.

Una gran notícia científica en el món tecnològic. Ens sembla una manera molt bona per transmetre informació, perquè no és tan dolenta en la repercussió humana com el Wi-Fi, no es satura...

Què os sembla?

Herón de Alejandría

El seu assoliment més destacat en el camp de la geometria és l'anomenada fórmula d'Heró , en la qual s'estableix la relació entre l'àrea d'un triangle i la longitud dels seus costats :

« En un triangle de costats a, b, c, i semiperímetre s = ( a + b + c ) / 2, la seva àrea és igual a l'arrel quadrada de s ( sa ) ( sb) ( sc ) . »

Vídeo científic

Aquest, és un vídeo molt interessant, però perquè es produeix aquest fenòmen?
Això es produeix degut a un procés químic anomenat super fusió. Refredem un líquid per sota de la seva temperatura de congelació sense que passi a sòlid. Al donar-li un cop a la ampolla, es congela, ja que hi ha unes partícules d'aigua fines a la part superior, que van augmentant exponencialment al fer això.

Alucinant veritat?!

La Corona Dorada d'Arquimedes

Una de les anècdotes més conegudes sobre Arquimedes explica com va inventar un mètode per determinar el volum d'un objecte amb una forma irregular. D'acord amb Vitruvi, Hieró II va ordenar la fabricació d'una nova corona amb forma de corona triomfal, i li va demanar a Arquimedes determinar si la corona estava feta només d'or o si, per contra, un orfebre deshonest li havia agregat plata en la seva realización.25 Arquimedes havia de resoldre el problema sense danyar la corona, així que no podia fondre-la i convertir-la en un cos regular per calcular la seva massa i volum, a partir d'aquí, la seva densitat. Mentre prenia un bany, va notar que el nivell d'aigua pujava a la banyera quan entrava, i així es va adonar que aquest efecte podria ser usat per determinar el volum de la corona. A causa de que l'aigua no es pot comprimir, 26 la corona, en ser submergida, desplaçaria una quantitat d'aigua igual al seu propi volum. En dividir el pes de la corona pel volum d'aigua desplaçada es podria obtenir la densitat de la corona. La densitat de la corona seria menor que la densitat de l'or si altres metalls menys densos li haguessin estat afegits.

Equació

Una equació, és una igualtat matemàtica entre dos expressions algebràiques, anomenades membres, en las que aparèixen elements coneguts, o incògnites, relacionades entre operacions matemàtiques. Els valors coneguts, poden ser coeficients, números o constants. Les incògnites, representades generalment per lletres, constitueixen els valors que es volen trobar.


En les equacions hi ha diferents graus. Cada un, és indicat per l'exponent més gran de les bases en la equació